22 de maig, 2001

Contra el Banc Mundial?

El Banc Mundial ha suspès la reunió de la Conferència sobre Economia del Desenvolupament que havia de fer a Barcelona el mes de juny, i els grups organitzadors de la campanya que s’hi oposava n’han fet una lectura positiva: “és un èxit sense precedents dels moviments contra la globalització capitalista”. Ha estat el final d’una campanya emmirallada en accions precedents a d’altres països, que ha comptat amb l’adhesió de nombroses associacions catalanes.

Què buscaven, les entitats, en aquesta campanya? Per a moltes d’elles, ha estat una manera de mostrar que no els agrada l’estat del món. La diferència entre els cada vegada més rics i els cada vegada més pobres, l’opressió sobre persones i pobles, la hipocresia de la venta d’armes, l’usurerisme cap als països amb deute... Però per ser sincers, ben bé, no gaires responsables d’aquelles entitats coneixen què és ni què fa el Banc Mundial.

I és que el Banc Mundial (BM) i el FMI han esdevingut les cares a les quals atribuir la responsabilitat de tots els mals de la globalització econòmica. Efectivament, tant algunes discutibles bases teòriques del BM, com les instruccions que a voltes dóna amb fórmules prefixades als països destinataris d’ajuts, no són alienes a les desigualtats flagrants planetàries ni a la injustícia que suposen. Però alhora, el frontisme contra les institucions d’abast global com aquesta –en què, paradoxalment, coincideixen “antiglobalitzadors” i ultraneoliberals– té també com a conseqüència minar els pocs marcs d’actuació a escala planetària.

Les crítiques a les diverses estructures mundials existents (des del sistema de Nacions Unides al propi BM) són necessàries, perquè en democràcia la crítica ciutadana per la transformació és un motor de participació. Ara bé, cal no confondre. Si bé els moviments de protesta (Seattle, Praga...) han servit per mostrar amb claredat que molta gent discrepa del model de globalització econòmica, i ha donat veu enèrgica als raonaments crítics d’intel·lectuals solvents, també han servit d’altaveu a grups extremistes antisistema que no plantegen –ni volen plantejar– alternatives.

La imatge que a Barcelona no es pugui parlar, ni es pugui debatre, no ajuda a generar en la societat la consciència que calen accions contundents per eradicar la pobresa i les desigualtats al món; més aviat torna a caure en el maniqueisme de bons i dolents, del qual la majoria de la societat se’n desentén. Per això, no acabo de veure que la suspensió de la reunió del BM sigui cap “èxit sense precedents”. L’èxit, en tot cas, hauria de ser aprofitar positivament el revulsiu per aprofundir en la línia d’elaboració d’alternatives serioses, i per debatre i treballar conjuntament amb aquells qui proposen reformes de les estructures mundials. Servirà aquesta suspensió perquè, ara sense els professionals de la resistència, es puguin construir propostes alternatives parlant entre les diverses posicions?

Perquè el debat que segueix pendent és sobre els factors responsables i causants, per acció o omissió, dels problemes globals. Mentre les protestes es dirigeixen obsessivament al Banc Mundial, aquells poders polítics que mantenen l’status quo, les multinacionals que no es deuen a cap societat, fabricants d’armes, especuladors o contaminadors, estan tranquils. I de moment, els camins per crear estructures que possibilitin la llibertat i la justícia social universals encara seguiran plens de bardisses.

Article inèdit

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Thank you!
[url=http://kokyztwi.com/qczc/flly.html]My homepage[/url] | [url=http://fsctbypr.com/zwcs/rgrf.html]Cool site[/url]

Anònim ha dit...

Well done!
My homepage | Please visit

Anònim ha dit...

Good design!
http://kokyztwi.com/qczc/flly.html | http://faxmpsqo.com/qhai/rofy.html