24 de desembre, 2003

Les pintures del Saló Sant Jordi

No sé quin és el motiu pel qual les pintures que decoren el Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat mai han estat canviades. Són unes peces farregoses pintades durant la dictadura de Primo de Rivera, que tracten elements de la història de Catalunya des d'una perspectiva espanyola i bèl·lica, i que culminen amb una imatge esfereïdora de la moreneta adorada per tots els monarques espanyols fins a Alfons XIII, inclòs Felip V.

A l'altra banda del pati dels tarongers, una sala acull les magnífiques pintures que Torres Garcia havia fet per al mateix Saló Sant Jordi, que parlen d'intel·ligència, de civilitat i de vida en comú. Potser el 1980 no era el moment de renovar el Saló Sant Jordi, però sens dubte ara és una bona ocasió per canviar aquestes males pintures i fer així que la sala més emblemàtica del Palau de la Generalitat respiri aires de llibertat.

Publicat com a carta al director - Diari Avui

08 de desembre, 2003

Democràcia disminuïda

El 1995 vaig venir als Estats Units amb responsables d'organitzacions juvenils catalans a coneixer l'associacionisme nord-america. Com Toqueville un segle i mig abans, vam quedar astorats de la força associativa que trobavem a tots cantons, molt mes forta que a Europa. Pero en especial, ens va fascinar la magnifica capacitat de gestio i de presencia mediatica d’unes organitzacions dutes per professionals altament capacitats. Han passat vuit anys i ara, de nou als Estats Units, m'he trobat amb una perspectiva ben diferent: el debat academic sobre la crisi de l’associacionisme i el descontentament de la democracia. Mirare d'explicar de que es tracta.

Robert Putnam va obrir el debat amb Bowling Alone, on mostra que en el darrer quart de segle als Estats Units hi ha hagut un debilitament progressiu dels vincles ciutadans i, tambe, de la participacio associativa i de la implicacio politica. Putnam fa notar que, en un primer moment, les dades deien que el nombre d'associacions havia crescut considerablement. Pero mirant-ho amb mes detall, va descobrir que les entitats que creixien eren, justament, les que no tenen base associativa ni arrelament local. Creixen les ONG que nomes volen membres-consumidors que signin un xec un cop l’any. Creixen les fundacions dirigides per experts professionals que gestionen l’esforç de voluntaris que no participen en la definicio de les activitats. Creixen les entitats que fan de lobby davant les administracions pero sense generar xarxa personal ni implicacio ciutadana. Les associacions on la gent participa, en canvi, estan disminuint vertiginosament des de fa anys sense que ningu no se n’adoni.

Enguany, Theda Skocpol, tambe de Harvard, ha incidit en aquest debat amb el llibre Diminished Democracy, on fa una forta critica a les consequencies nocives que estan tenint les politiques que afavoreixen les grans fundacions professionalitzades en detriment de l'associacionisme de participacio. I es que alla on abans hi havia associacions presents al territori, amb milers de membres que escollien els seus dirigents i que exercien processos democratics, ara hi ha fundacions i lobbies professionalitzats sense membres reals. La tranformacio d’una politica deliberativa a una de molt mes mediatica i obsessionada en la gestio ha fet que els governs trobin en aquestes entitats els partners ideals i les potenciin amb avantatges fiscals fets a mida i concessio de serveis. A aixo s’hi sumen estudis favorables finançats per les propies entitats i la fascinacio dels mitjans de comunicacio per aquest model –mentre que ignoren les associacions participatives. Skocpol adverteix que si no hi ha un viratge contundent d’aquesta tendencia no nomes perilla la salut de la societat civil nord-americana, sino tambe les bases de la seva democracia.

Son reflexions que es poden aplicar directament a Catalunya, malgrat que aquest debat sigui gairebe inexistent. En els darrers quinze anys, tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona, igual que els principals consistoris catalans, han dut a terme politiques destinades a promoure el voluntariat –la vinculacio puntual de persones en projectes civics que no organitzen– i les fundacions prestadores de serveis socials, enlloc de l'associacionisme amb membres reals que participen i decideixen. Moltes entitats professionalitzades desprecien cada cop amb menys discrecio les associacions de participacio per "passades de moda", excepte quan els interessa confondre-s’hi. Son aquestes entitats de gestio les que obtenen els recursos del 0,52% de l'IRPF, que d’altra banda ha fet que estableixin xarxes espanyoles, que el seu web sigui bilingue o fins i tot que publiquin orgullosos a la portada de les seves revistes fotos amb Aznar. Pero la simbiosi dona fruits. Aquesta darrera campanya, Josep Pique ja plantejava la necessitat de “professionalitzar" el treball dels voluntaris i de les organitzacions "per tal d'aconseguir la maxima eficacia en la seva tasca". Llei del servei civil, carnet del voluntari, elogi al civisme apolitic i primar l’eficiencia i la prestacio de serveis enlloc de la vivencia participativa i el debat democratic.

Fa uns anys, quan el CNJC va començar a alertar sobre el deficit participatiu, molts deien que era la visio ingenua d’un model associatiu antiquat incapaç d'evolucionar. Fins i tot avui hi ha qui titlla de naif que ERC posi com a primera condicio de pacte generar una acio governamental mes proxima al ciutada que promogui la participacio politica. Doncs be. La xarxa associativa nord-americana, pel seu model de societat, era molt mes forta i densa que l’europea. Per aixo, la crisi associativa i democratica que els Estats Units estan començant a constatar es nomes l'avantsala de la que descobrirem a Europa d'aqui uns anys si no hi posem remei a temps. Les tendencies governamentals son identiques. I Skocpol remarca que hi ha una vinculacio directa entre d’una banda l’increment del model d’entitat gestora de serveis en detriment de l’associatiu i d’una altra la disminucio de la participacio politica en les darreres dues decades. El repte catala, doncs, esta en canviar de dalt a baix aquesta tendencia si volem que la nostra sigui una comunitat politica participativa, solidaria i cohesionada.

Publicat al diari Avui