12 de març, 2004

La força

Chicago, EUA. 12/03/2004 – Totes les dades apunten que la masacre de Madrid va ser comesa per un grup de la xarxa Al Qaida, malgrat l’intent del govern espanyol d’amagar-ho fins després de les eleccions per evitar que es parli de la guerra d’Iraq. En qualsevol cas, la massacre mostra que el terrorisme, que és la manera com anomenem les accions amb atemptats indiscriminats contra la població civil, és de molt difícil control. Potser és un bon moment per recordar que Bush estava reanimant la “guerra de les galaxies” quan els avions es van estavellar contra les torres bessones. Mentre ell creia poder construir un país protegit per una urna de vidre, va descobrir que no hi ha seguretat absoluta basada en la força. El govern espanyol del PP ha volgut fer una política similar. Es la política que millor ven: nosaltres som Estat, nosaltres tenim poder. Però les coses són més complicades, tant amb el terrorisme sorgit de conflictes nacionals com amb el nou terrorisme d’arrel fonamentalista religiosa que actua en xarxa. Sinó, que els ho preguntin als britànics, que van haver de patir atemptats sagnants de l’IRA a Londres abans de seure a dialogar amb els líders polítics de totes les bandes. La massacre de Madrid mostra que l’actuació de la força té, com a mínim, les mateixes possibilitats de fracassar que l’actuació del diàleg o del multilateralisme. Més enllà de les manipulacions, de la demagògia, de la por i de l’intent d’allunyar el problema, doncs, avui crec que podem aprendre que actituds com la de Carod son tan arriscades com necessàries. No existeixen les urnes de vidre. El món és massa gran i petit alhora com per imaginar-se que només amb la força es podrà vèncer el terrorisme, vingui d’on vingui. I que tindrem protecció assegurada. El problema es que l’actitud demagògica d’Aznar i de Bush és tan popular, que no és gens fàcil atrevir-se a oposar-s’hi.

Publicat a tribunacatalana.org