30 d’octubre, 2004

Competència entre somnis

John Kerry diu que en aquestes eleccions està en joc el somni americà, en què tothom pot arribar a ser el que esculli si treballa fort. L’atur, la pobresa i la manca de protecció social, diu, l’està enfonsant. Al mateix temps, des de Washington el controvertit Jeremy Rifkin ha publicat el llibre The European Dream, on afirma que un terç dels nord-americans ja no creuen en l’idil.lic “somni americà” i que, en canvi, està naixent un més exitós “somni europeu”.

La Unió Europea ja pot mirar fit a fit als Estats Units, diu Rifkin, perquè serà la democràcia més gran del món, amb una major renta per capita i amb més capacitat exportadora. Però també, i especialment, perquè té una millor qualitat de vida: protecció social, sanitat per a tothom, la vida en comunitat per sobre l’individualisme, menys pobresa i menys gent a la presó...

Paradoxalment, des d’Europa estant alguns signes generen el dubte. De l’informe de la Fundació Un Sol Món (un de cada sis catalans és pobre) a la normalització dels ideals feixistes (Buttiglione, la División Azul i Mussolini a la televisió italiana), mentre augmenta la xenofòbia cap a la nova migració nord-africana i la incompetència de la seva gestió (els vels a França).

Quin somni guanya? A vegades, la mirada condescendent d’Europa cap als Estats Units fa una mica el ridícul, en especial quan després es queixa de no poder votar el president nord-americà! Però no s’adona que els somnis europeu i nord-americà competeixen com Sabadell i Terrassa mentre la resta del món se’ls mira amb ulls d’incomprensió.

Disculpin si els molesto, però el somni de veritat són les nostres vides, les de les persones que podem llegir aquest diari, o el New York Times, i després anar a dinar amb els amics. És bo que Europa fonamenti la Unió en uns valors comuns, però té sentit voler-se definir per oposició als Estats Units? Millor ser-ne conscients: per a la major part de la població mundial, no hi ha gaire diferència entre Estats Units i Europa: ni en la bogeria de consum, ni en la contaminació, ni en la voluntat de ser clubs restringits on només nosaltres puguem gaudir de la nostra riquesa. Si ho oblidem, algun dia despertarem tots plegats del somni aixafats per la força d’un malson.