18 d’octubre, 2004

Déu no és neutral

La política nord-americana no es pot entendre sense conèixer l’extrema religiositat de la societat en què es troba. A diferència del catolicisme d’Itàlia o Irlanda, als Estats Units cap església no està per sobre les altres, tot i l’aclaparant predominància cristiana. En canvi, l’espai públic per als no creients és molt escàs.

Les referències monoteïstes en el llenguatge oficial són constants. No tan sols els presidents han anat repetint, al llarg dels anys, el God Bless America (“Déu beneeixi Amèrica”), sinó que a la totalitat dels bitllets de curs legal nord-americans hi ha impresa l’expressió In God We Trust (“Confiem en Déu”).

No és casual que fa dos-cents anys fossin el primer país del món en baixar l’analfabetisme a nivells mínims, si es té en compte que ho promovien les esglésies cristianes que, encara avui, mantenen que tan sols una lectura individual de la Biblia pot dur a la salvació. Aquestes mateixes corrents són les que van inspirar Bush a emprar un llenguatge messiànic de guerra santa, del Bé i del Mal, molt similar al de Bin Laden. “Déu no és neutral”, va dir Bush durant l’atac a Afganistan; “Déu està amb nosaltres”.

En aquestes eleccions, la força creixent de l’integrisme religiós ha estat present. Per això són centrals els debats sobre el dret a l’avortament o sobre el dret a la lliure opció sexual, drets rebutjats sistemàticament des d’una visió que no accepta la discussió perquè s’autoreclama intèrpret de les Escriptures.

Malgrat que la postura de Kerry és clarament més distant de les tesis integristes que la de Bush, el color demòcrata o republicà no pressuposa una postura determinada. De fet, entre les congressistes que van protestar fa uns mesos per la iniciativa de Bush contra l’avortament n’hi havia diverses de republicanes. Però el curiós és que igual com avança la tendència a reconèixer drets civils, també avança la tendència integrista religiosa.

Per exemple, la Universitat de Berkeley va haver d’impulsar fa uns mesos un web pedagògic (evolution.berkeley.edu) per ajudar els professors de secundària a justificar davant dels seus alumnes que la teoria de l’evolució de les espècies no és una opinió més, sinó una teoria científicament provada. I és que, certament, en una lectura estricta de la Bíblia, Darwin no apareix per enlloc.