16 d’octubre, 2004

El tercer en discòrdia

Hi ha una magnífica tira de còmic nord-americana que es diu The Boondocks que explica la vida de dos germans afroamericans que van a viure amb el seu avi a les afores de Chicago. En un capítol de l’any 2000, el seu veí, un afroamericà fill de mare blanca, té una discussió gravíssima amb la seva dona, tan greu que la dona l’acaba fent fora de casa.

L’origen de la discussió, que treu de polleguera l’home, és descobrir que la seva dona, blanca, pretén votar per Ralph Nader, el candidat independent a la presidència dels Estats Units. Per a ell, el vot a Nader és una traïció als demòcrates, perquè divideix vot antirepublicà. La paradoxa del còmic és que ella, blanca benestant, és més crítica amb la manca de coratge dels demòcrates que el seu propi marit, provinent de classe treballadora.

El còmic reflecteix un debat ben real. No tothom que es mobilitza contra Bush ho fa a favor de Kerry. En això, els Estats Units són l’avantguarda del bipartidisme al que Europa també està tendint. Només cal pensar en la divisió de vot de l’esquerra a la presidència de la República a França, que va deixar Jospin fora de la segona volta.

En les eleccions de fa quatre anys, Nader va treure un 2,7% del vot en el conjunt dels Estats Units, que si bé estava allunyadíssim de les xifres dels altres dos candidats, en alguns Estats va ser determinant. De fet, les enquestes diuen que aquest cop el seu vot vot ser letal per a kerry com a mínim en sis Estats: Colorado, Maine, Minnesota, New Hampshire, New Mexico i Wisconsin. Fa quatre anys, per exemple, a Minessota, on Bush i Gore van empatar amb el 45,5%, Nader va treure un 5,2%.

Tot i això, sembla que la tendència del 2000 varia, i que en aquestes eleccions Nader està perdent suport de personalitats que estaven amb ell fa quatre anys. La presidència de Bush ha fet que la dona blanca del còmic accepti com a “mal menor” el vot demòcrata, i abandoni l’alternativa Nader al panorama bipartidista.

És paradoxal que els Estats Units, que han mostrat com la competència estimula el progrés mentre que el monopoli l’anul·la, no hagin sabut aplicar aquesta lògica al seu sistema polític.