24 d’octubre, 2004

La por sistemàtica

El director de cinema Michael Moore, que ha aconseguit ser considerat al mateix temps un heroi per a uns i un enemic farsant per a uns altres, resumeix magníficament amb un curt de dibuixos animats a Bowling For Columbine el rol que té la por en el comportament dels nord-americans.

La tesi autocrítica de Moore és que els nord-americans, com aquells nens que s’expliquen històries de por en un foc de camp, han acabat per fer-se por a ells mateixos. I que és aquesta por la que genera una espiral d’obsessió per la seguretat, d’ús inadequat de les armes i de desconfiança permanent.

Potser és això el que fa que en aquestes eleccions la por sigui tan important, igual com ho va ser en aquell llunyà onze de setembre de 2001, quan tothom va oblidar les irregularitats electorals a Florida despés de l’atac a les Torres Bessones.

L’estratègia, no per coneguda és menys eficaç. Es tracta de construir un enemic de la comunitat i erigir-se en l’única salvació possible. Bush va jugar bé les cartes: a més d’Agfanistan, ara l’enemic era Saddam, les armes de destrucció massiva i el seu suposat link amb Bin Laden. Però no tan sols això. Veladament, l’enemic també era el negre pobre i sospitós o l’hispano il·legal que venia a treure’ls la feina.

Com deia, els ingredients no són nous. Fins i tot, un professor visitant de Georgetown que no parla anglès fa uns anys va copiar a Espanya la recepta a nivell domèstic i li va sortir prou bé. Per què, doncs, s’hauria de canviar? Així, una part molt important de l’estratègia electoral republicana està sent repetir insistentment que els perills existeixen i que Kerry serà incapaç d’afrontar-los: terrorisme, guerra biològica al centre de Los Angeles, atac nuclear des de Corea, armes bioquímiques al metro de Miami...

El gran problema d’aquesta estratègia és que, a la llarga, acaba generant més problemes dels que soluciona. La creació de paranoia obliga a solucions precipitades que molts cops són justament les que no s’han de prendre. Potser ningú recorda ja que l’atemptat a Nova York va arribar pocs dies després que Bush anunciés la represa de l’anomenada guerra de les gal·làxies, el sistema de seguretat que havia de fer dels Estats Units un país immune a tots els perills que l’amenaçaven. Però ningú havia pensat en els propis avions.