05 de maig, 2005

Finançament: doble negociació?

La coalició governamental del PSC, ERC i ICV ha presentat una proposta de finançament que el professor Ramon Tremosa qualificava fa pocs dies de proposta de mínims. Malgrat la pressió de CiU per aixecar-ne el sostre, sembla que l’objectiu estratègic del Govern era presentar una proposta assumible per part de l’Estat i, conseqüentment, reduir-ne els elements que generen més rebuig.

Un cop, però, presentada la proposta, la reacció espanyola ha estat igualment de rebuig absolut. Rebuig del Govern Zapatero, rebuig dels capitans del PSOE, rebuig dels opinadors espanyols. I ara, què? S’entenia que hi hagués una negociació “interna” a Catalunya per a fer una proposta amb garanties d'èxit; però el que no s’entendria és que, havent-hi una majoria política que vol una proposta més ambiciosa, la proposta final passi per dos filtres: el primer intern “per no generar rebuig”, i el segon extern “perquè sigui acceptable”. La previsible erosió que patirà la proposta catalana potser recomanaria que, com a alternativa a la presentada, que es vol comprensiva i generalitzable, es guardessin a la màniga una retirada de la negociació i la presentació d’una nova proposta més unitària, ambiciosa i bilateral. Ara que, finalment, sembla que hi ha un ampli consens social al nostre país de no allargar més aquesta situació, cal recordar que el pes de CiU, PSC, ERC i ICV al Congrés permet una negociació a l’alça.

Publicat a tribunacatalana.org (10/5)