22 de gener, 2006

Indignitat

La indignitat és fer allò que és indigne. I és indigne dir que es farà un procés constituent i fer una reforma similar a una regió espanyola. És indigne omplir-se la boca dient que l'etapa del peix al cove s'ha acabat i pactar un Estatut de més peix al cove. És indigne dir-nos que la nació i el canvi de sistema de finançament eren innegociables i acabar parlant de nacionalitat i establint un sistema de finançament que segueix la mateixa línia de tots aquests anys. I el més indigne, per sobre de tot, és haver-nos fet creure que la classe política era capaç de generar grans acords quan es tractava de projectes de país amb majúscula. No ho han fet, cadascú ha escombrat cap a casa, i Espanya, un cop més, ha imposat la seva visió. La seva dignitat ha esdevingut, tristament no per primer cop, la nostra indignitat.



Ferreres, El Periódico, 24 de gener

2 comentaris:

kapde ha dit...

Va...no et deixis endur per la desil·lusió...
Ens ho podiem esperar. Com diu la magnífica frase de braveheart, els "posa-hi aquí l'apelatiu de la classe dirigent" no es posarien d'acord ni en el color de la merda...

salutacions d'un blogroller català.

kapde ha dit...

animat cantant el karaoke de l'estatut!

http://kapde.blogspot.com/2006/01/karaoke-de-lestatut.html