22 de febrer, 2006

Catalunya, Estat?

Un dels arguments esgrimits per a frenar les reivindicacions nacionals catalanes ha estat que la classe política no pot anar més enllà del que vol la ciutadania. Però aquest argument potser s’hauria de revisar, en vista dels resultats de l’estudi de la cultura política dels catalans, presentat divendres passat i que ha tingut un ressò molt discret als mitjans de comunicació.

Segons aquest estudi, un 47,2% de la població catalana major d’edat voldria que Catalunya tingués estructura d’Estat. Aquesta afirmació es desglossa en un 32,4% que voldria que fos un Estat dins una Espanya federal, i un 14,8% que voldria que Catalunya fos un Estat independent. Davant d’això, un 36% voldria que seguís sent una comunitat autònoma d’Espanya, i un 10,1% optaria perquè fos una regió espanyola.

L’estudi, elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, creat fa poc més d’un any dins l’Idescat (Departament d’Economia) i dirigit pel politòleg de la UAB Gabriel Colomé, es va fer a finals de desembre i té un marge d’error del 3,16%. Entre altres qüestions d’interès, indica que un 54,5% de la població està d’acord amb definir Catalunya com a nació, i també que el sentiment de pertinença catalana creix notablement en els fills de pares immigrats.

Si apliquem al procés de reforma estatutària els resultats d’aquest estudi d’opinió, el primer de les seves característiques fet amb les garanties de comptar amb un Comitè de Supervisió i Seguiment que presideix Joan Rigol, podríem arribar a algunes conclusions. La primera, que mentre la proposta aprovada el 30 de setembre mirava de trobar un terme mig entre el 36% que opta per la comunitat autònoma i el 47,2% que vol estructures d’Estat, l’acord del passat gener dóna indubtablement l’esquena al 47,2%. I la segona, que més enllà de les xifres sobre la manifestació de dissabte, un 54,5% de la població no té cap dubte sobre la definició de Catalunya com a nació, una definició que en l’acord del gener no queda ni tan sols recollida en el redactat ple d’ambigüitats del preàmbul.

Publicat a Tribunacatalana.org