18 de maig, 2006

Respecte democràtic

A mida que s’acosta el referèndum per a la reforma de l’Estatut el debat es torna més primari i més groller, i potser és hora de recordar les bases del funcionament democràtic de què la nostra tradició com a país n’està tan mancada. La democràcia té dues fases: la deliberació i la votació. La deliberació es basa en què, en una societat pluralista, ningú no té l’exclusiva de la interpretació de la realitat, ni de definir què és el bé comú. Per això, creu que mitjançant el debat i intercanvi d’idees i posicions hom es pot formar millor una opinió que no pas a través d’una veritat revelada. La votació, per la seva banda, es basa en culminar el procés de deliberació comptant quanta gent està en favor d’una posició i quanta en favor de l’altra, conduint a un resultat on el rol de la majoria s’implementa des del respecte a la minoria.

Si bé això és d’estricta aplicació per a unes eleccions, en el cas d’un referèndum encara és més clar. Els ciutadans cridats a les urnes, si volem, hem d’escoltar tots els arguments, i en cas que ens vingui de gust podem donar el nostre parer. I finalment, hem de votar lliurement, sense coacció, el que sincerament creiem: si ens sembla bé o no la reforma que se’ns presenta.

No és un referèndum sobre què va fer Macià, ni sobre els límits del zapaterisme. No és un referèndum sobre el tripartit ni sobre l’acord fet per Mas. Tampoc no és un referèndum sobre l’expulsió d’ERC del Govern, ni sobre el seu fracàs a Madrid. El referèndum és ben simple: vint-i-cinc anys després de l’aprovació de l’Estatut actual, volem que la reforma que s’aprovi sigui el text que ens presenten?

Jo tinc clara la meva resposta: no. No vull aquest text que em proposen com a reforma de l’Estatut del 79. M’és igual què fes Macià, m’és igual els èxits i fracassos dels partits catalans, i m’és igual que a Espanya estiguin gaire empipats. M’és igual la postura del PP, que a Catalunya és un partit minoritari. M’és igual que els profetes diguin que si no acceptem aquesta reforma vindrà l’apocalipsi. M’és igual la prepotència dels qui insulten, la ignorància dels qui desqualifiquen, la grolleria dels qui perden els papers. Tothom se n’havia oblidat, i ara vénen els nervis. La reforma de l’Estatut s’ha d’aprovar en referèndum, sí, i només nosaltres tenim la darrera paraula. Per primera vegada.

Publicat a tribunacatalana.cat (18 de maig)