Preservar les llibertats

Amb l’atac a les torres bessones de Nova York l’onze de setembre de 2001, els estrategs d’Al Qaeda buscaven una derrota. Però quina? Inicialment, les lectures que es van fer duien a pensar que l’objectiu dels atacs suïcides era acabar amb la sensació d’immunitat dels Estats Units, mostrant que el centre del seu imperi econòmic i cultural era letalment vulnerable.

Molts van recordar les tesis del xoc de civilitzacions de Samuel Huntington, que a mitjans dels 90 advertien que s’estava tendint al conflicte entre regions mundials definides essencialment per una suma d’elements religiosos i culturals. Una tesi, aquesta, capgirada i posada en evidència brillantment per l’economista indi Amartya Sen en un recent i molt recomanable llibre: Identity and Violence (2006).

Els diversos atacs, en especial a ciutats occidentals –Nova York, Madrid, Londres–, han generat una nova tensió interna sobre les lleialtats en societats multiculturals, i l’autoria britànica dels atemptats de Londres va ser el punt àlgid d’aquesta visió. Però tinc la impressió que no és en aquest aspecte, on el procés iniciat amb l’11-S de 2001 ha fet més mal a la societat nord-americana i, per extensió, a la britànica i les occidentals.

Si ens hi fixem bé, el mal major ha estat empènyer els governs democràtics a restringir les llibertats en nom de la seguretat. I fins i tot, a emprar aquesta excusa per a dur a terme polítiques d’excepció que, en un altre entorn, haurien estat impossibles. Tothom sap que l’atac a l’Iraq no hagués estat acceptat si el govern americà no hagués assegurat tenir proves concloents que el règim de Hussein estava protegint els terroristes.

En el camp ciutadà, l’excusa de la seguretat ha servit per una onada sense precedents de restriccions i fins i tot violacions de les llibertats civils. El que va començar amb la nord-americana Patriot Act de 2001, ha culminat amb la britànica Terrorism Act de 2006. Segons exposa el jurista Bruce Ackerman al seu darrer llibre, Before the Next Attack: Preserving Civil Liberties in an Age of Terrorism (2006), és essencial aturar la tendència a l’abús de poder dels governs amb l’excusa del terrorisme.

La gran victòria dels atacs de l’11-S de 2001 seria, justament, posar en evidència la democràcia mostrant la seva incoherència: Guantánamo, restricció de drets, control policial, sospita permanent. L’alternativa, bastir un nou sistema constitucional de rendiment de comptes sota control democràtic que impedeixi que les nostres democràcies esdevinguin autoritàries en nom de la seguretat.

Publicat a Diàleg (agost-setembre)