18 de setembre, 2006

El ridícul del president

Aquest Onze de setembre, el president Maragall va afirmar en declaracions televisades que “no pretenem la independència, perquè no serviria de res i seria ridícul a l’Europa d’avui”. Deixant de banda el molest costum de voler dir què pensem els ciutadans, és curiós que Maragall oblidi que si ell és president ha estat, justament, gràcies als vots dels diputats d’un partit explícitament independentista.

Però més enllà de la curiositat, sobta que el president parli de “ridícul” en un possible procés d’independència, i s’oblidi de tota la resta. Que s’oblidi, per exemple, que els elements jurídics federals que defensava com a fonamentadors de l’Espanya plural han estat descartats tant en la modificació de l’Estatut com en la reforma constitucional que ara promou Zapatero. O que s’oblidi de la supeditació de la nostra política exterior als interessos puntuals del Ministeri de torn, o del menyspreu al Parlament del delegat del Govern espanyol. Com sobta també l’oblit de l’enorme cost per a la nostra competitivitat que suposa el dèficit infraestructural generat pels propis executius socialistes, al costat de l’AVE Madrid-Sevilla o de la quarta terminal de Barajas. I és que, ben mirat, no és més ridícul defensar un Estat que recapta molt per sobre dels mals serveis que ens presta que voler-ne un de propi?


En els països seriosos, els dirigents polítics analitzen sense frivolitzar totes les opcions possibles. Tan sols cal mirar com es prenen a Bèlgica, Canadà o al Regne Unit un eventual procés de separació de Flandes, Quebec o Escòcia. I justament per això, duen a terme accions de govern per a intentar pal·liar els motius que provoquen l’independentisme. Ben al contrari del que passa a casa nostra. Potser és que aquest no és un país seriós. O potser és que hauríem de començar a demanar més seriositat als nostres representants institucionals, començant pel president.


Publicat al diari Avui (16 de setembre)