08 d’octubre, 2006

De la independència a la dependència

Una de les fal·làcies clàssiques dels socialistes espanyols és dir que progressisme i nacionalisme són incompatibles, amagant que l’imaginari nacional, fonament de l’Estat, és l’eina que s’ha emprat per a generar comunitats de solidaritat àmplies. I és que l’Estat no pot ser neutre culturalment, donat que opta en qüestions com la llengua, els símbols o les demarcacions. Per això, no cal ser gaire espavilat per entendre que la verborrea del PSOE és una estratègia per a amagar el seu nacionalisme d’Estat pretesament neutre.

L’aprovació dijous al Congrés espanyol de la Llei de la dependència és un triomf d’aquest model. Tants anys el PSOE ha acomplexat les esquerres catalanes dient que eren ostatges ideològics del pujolisme que ara, tot i que el nou Estatut estableix competències exclusives en aquest camp, PSC, ERC i ICV han votat una llei que permet a l’Estat legislar-hi impunement. Tan sols CiU, PNB, EA i NB s’han oposat a aquest acte de menyspreu a l’autogovern.

Si bé era sabuda la inexistència del PSC al Congrés, no s’entén que ERC s’apliqui aquesta autocastració competencial. Com és possible que un partit independentista, que fa quatre dies parlava de gradualitat nacional, voti amb PSOE i PP una llei indubtablement centralista? Aquesta acceptació de la invasió competencial només s’entén llegint la intervenció que va fer el diputat Tardà: “Vamos a empezar por las leyes sociales para, poco a poco, llegar al federalismo”.

La incapaç frivolitat de plantejaments com aquest perpetua la situació de minoria d’edat del nostre país. Si tenim un legislador espanyol que té bon criteri, ¿per a què hem de voler un legislador català? I l’Estat aplica aquesta lògica des de la política d’immigració a la reforma de la LOU o al recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Comunicació Audiovisual. Que lamentable i costosa l’obsessió de voler sentir-se acceptats pels factòtums de Madrid!

Publicat a l'Avui (8 d'octubre)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

És cert que la frase de Tardà sobre el federalisme és inventada?

Eduard Vallory i Subirà ha dit...

No és inventada, com es pot comprovar al Diari de Sessions del Congrés de Diputats núm. 647, pàgina 8, on es recull el debat sobre la Llei de Dependència que es va fer a la Comissió de Treball i Afers Socials el 25 de setembre de 2006. Allà hi consten transcrites les següents paraules de Joan Tardà (final del paràgraf 6è): “Vamos a empezar por las [leyes] sociales y, poco a poco, llegar al federalismo”.