29 d’octubre, 2006

Del somni a la realitat

Molts dirigents polítics es troben, emprant l’expressió de l’Antoni Vives, entre la perplexitat i el somni. D’una banda, la perplexitat de la incertesa postelectoral que provoquen alguns lideratges i les circumstàncies generades per les estructures dels partits, molts cops en contradicció amb el projecte i valors que diuen defensar. I d’una altra, el somni a realitzar que és motor de tot polític honest, el d’una societat que minimitzi les injustícies, maximitzi el benestar i expandeixi al màxim tot el seu potencial.

Com explicava divendres Jordi Sànchez, aquesta campanya s’ha centrat en l’eix dreta-esquerra oblidant que el nostre no és encara un país normal, en la mesura que nacionalment no hem estat ni reconeguts ni institucionalment dotats. Jo hi afegiria que els països normals són els que tenen capacitat raonable de decidir sobre la gestió dels propis recursos i sobre el model de societat que volen. El nostre, en canvi, ha de seguir resistint la tendència a imposar-nos models anquilosats i a tutelar i racionar els recursos que generem.


La política catalana és complexa, i no es deixa reduir a la simplificació de les comunitats autònomes on impera el bipartidisme espanyol. No hi ha Zaplana, ni Matas ni Fraga, com molt bé saben la gent del Bloc, del PSM i del BNG. Per això, la polarització entre dreta i esquerra, que tant agrada als profetes de la fi de la història nacional, amaga un cert conformisme amb l’estructura institucional de Catalunya, basada en la Constitució espanyola de 1978.


Més enllà del desplegament estatutari els pròxims deu anys, s’ha d’exigir un full de ruta nacional que inclogui objectius mínims a assolir –finançament inclòs– i passes institucionals a donar. Defensa CiU encara el model d’Estat plurinacional aprovat amb PNB i BNG? Com i amb quin calendari el pensa implementar? És capaç el PSC d’elaborar indicadors amb data del procés cap a un Estat federal? Què pensa fer si el PSOE s’hi oposa? Té ERC alguna estratègia gradual d’assoliment del seu horitzó nacional?


Per a passar efectivament del somni a la realitat ens calen respostes a aquestes preguntes. Vist des dels respectius somnis, sembla que tot ens ho juguem el dia 1. Però vist des de la perplexitat d’un panorama desalentador, el moment important comença el dia 2, exigint respostes convincents i establint un bon sistema de rendiment de comptes per a penalitzar els qui les incompleixin.


Publicat a l'Avui (29 d'octubre)

1 comentari:

Josep ha dit...

Els pròxims quatre anys seran, probablement, per oblidar. Això si els qui governin aconsegueixen esgotar la legislatura.

Tot això em fa pensar en l'ave fennix, el que no se és si els anys que arriben seran l'etapa de cendres del mític ocell o, encara em de veure com s'ha d'incendiar.

En fi, Pilarí....


Josep