01 d’octubre, 2006

Quin escenari deu ser el mal menor?

A excepció feta de persones implicades en partits o en institucions públiques, em costa trobar qui estigui il·lusionat per cap de les candidatures al Govern del país. És cert que hi ha qui té clar quina opció és la seva i quina no, però fins i tot així no es pot dir que imperi la motivació.

Tots els partits tenen part de culpa. D’una banda, per les accions: CiU amb el pacte de la Moncloa del que ja en patim conseqüències; el PSC amb la incapacitat de resistir els dictats del PSOE; i ERC havent sobreestimat les seves forces i capacitats tant al Govern com al Congrés. Per no parlar d’ICV, que ha seguit sent l’apèndix còmode.

Però d’una altra, també, per les formes. Si bé els convergents han fet una oposició del tot s’hi val, sense respecte institucional al Govern, alhora els socialistes han menystingut i liquidat sense miraments el seu únic president de la Generalitat, mentre que els republicans no han estat a l’alçada de la responsabilitat que els van donar les urnes.

Quin resultat caldria desitjar, doncs? Premiar la rebaixa pactada per Mas fent-lo president? Recompensar a Montilla per l’eliminació de Maragall i per la seva lleialtat al PSOE en el procés estatutari? O guardonar les decisions errònies d’ERC conseqüència, en gran part, de la pugna interna permanent de Puigcercós amb Carod?

Ara els partits estudien escenaris. CiU confia governar en solitari si treu més de deu escons que el PSC. Els socialistes, al seu torn, parlen del tripartit però no descarten sacrificar Montilla si això evita repetir l’error de 1980 deixant governar CiU sola. I ERC, somniant la clau, oscil·la entre els tripartidistes a mort i els qui pensen que encara hi ha espai per a un projecte propi, al Govern o a l’oposició.

I mentre, a les portes de la campanya i sense que els partits se n’adonin, molta gent es limita com a màxim a preguntar-se quin d’aquests escenaris deu ser el mal menor.


Publicat al diari Avui (1 d'octubre)