04 de novembre, 2006

Socialistes juguen i guanyen

En teoria de jocs s’explica un model anomenat “dilema del presoner”, on dos jugadors que cooperant hi sortirien guanyant sempre opten per trair l’altre, perquè l’expectativa de guany individual és més alta tot i ser incerta. Resultat: els dos perden. És el que va viure el sobiranisme amb CiU i ERC en la negociació estatutària, on qui va acabar guanyant va ser Zapatero.

Ara, després de les eleccions, a CiU li ha tocat obrir negociacions, havent quedat primer a molta distància de la candidatura socialista, però no tanta com esperava. Al seu torn, ERC, expulsada del Govern en una legislatura convulsa, tornava a ser decisiva. Els dos jugadors sortien doncs en bones condicions, però tornen a repetir el mateix comportament.

CiU, que recela d’ERC com a aliada de govern perquè creu que no dóna prou garanties com a sòcia, i que confiava en el suport del PSOE, ha optat públicament pel pacte sòciovergent amb el PSC. Això ha facilitat que ERC, ja predisposada, opti prioritàriament per fer un nou tripartit, evitant a qualsevol preu i amb menys capacitat negociadora quedar fora del Govern.

Després d’errar-la amb la campanya del tot o res, CiU no ha vist que ERC podia oferir al PSC el que ells mai no cedirien: la presidència de la Generalitat i la centralitat que comporta. I enlloc de començar proposant un pacte de CiU amb ERC i PSC, que hagués mantingut obertes les portes als dos pactes bilaterals, l’opció clara de CiU pel PSC ha beneficiat els socialistes, que mentre feien esperar Mas negociaven un tripartit més governable, amb ERC entregada.

Allò que evita la cooperació en el dilema del presoner és la incomunicació dels dos jugadors, justament el que passa entre CiU i ERC, amb tots els ponts trencats. Possibles conseqüències: CiU quedaria fora del Govern tot i guanyar les eleccions. I Esquerra, a menys escons de distància del PSC, acabaria en un nou tripartit més collada que abans. Resultat: socialistes juguen i, havent perdut, guanyen.

Una nota final. Si el PSC fos una empresa i tingués aquest cop de sort, aprofitaria per a canviar cúpula i estratègia i poder així invertir la seva tendència electoral a la baixa. Montilla, tocat pels resultats, deixaria pas a un Castells que presidís el nou tripartit. Però això no passarà, com possiblement tampoc CiU i ERC aprendran la lliçó. Perquè els partits viuen en el curt termini i acaben ensopegant amb les mateixes pedres.

Publicat a l'Avui (5 de novembre)

1 comentari:

Josep ha dit...

Pedres:
mentides, venjances, poder, ineptitut, travetes, egoïsmes, hipocresies, arrogàncies, falsetat, mentides.....ui! he sentit mentides? aquesta ja l'he dit.

Josep