11 de novembre, 2006

Triar un president

S’ha dit que aquestes no eren unes eleccions presidencials, i és cert. Però a Catalunya, la presidència de la Generalitat és molt més que un càrrec. Junt amb el Govern i el Parlament, és una de les tres institucions que integren la Generalitat. En la campanya, dirigents socialistes insistien en la necessitat de donar continuïtat al canvi aconseguit fa tres anys. Sense defensar, però, que José Montilla encapçalés la candidatura. “L’important és el projecte”, em deien.

Ara, després d’haver perdut rotundament les eleccions, José Montilla serà investit president de la Generalitat. No dubto que sigui un polític treballador i seriós, ni tampoc que tingui legitimitat per ser president si té el suport de la majoria absoluta de la Cambra. El dubte que tinc és sobre els mèrits que l’han dut a ser president.

Només fa tres anys, Montilla era el nom d’un “capità” que es va imposar a Corbacho per presidir la Diputació de Barcelona. Un any després va saltar al Ministeri. Però sense haver-hi cap debat al PSC sobre la necessitat de renovar el president Maragall, ni sobre candidats idonis, a tres mesos de les eleccions Montilla es va implantar com a cap de cartell. Ni ombra de primàries.

Amb tots els respectes, José Montilla no ha liderat les forces que han dut al nou Govern. Més aviat, el seu principal mèrit ha estat no ser Artur Mas i canalitzar-ne el rebuig. Montilla ha estat un candidat infinitament més prefabricat del que podia ser Mas el 2003, i amb una experiència en política catalana molt menor. Per això, els qui tant parlen de participació no poden retreure que fem mala cara veient que tindrem un president que no s’ho haurà guanyat a les urnes, ni tan sols dins del partit. Haurà de ser la seva acció de govern la que demostri que no són els càrrecs els que fan honorables les persones, sinó les persones les qui, finalment, han d’honorar els càrrecs.

Publicat a l'Avui (12 de novembre)