31 de desembre, 2006

Inconformisme raonat

L’any s’acaba, i un voldria escriure un article que generés esperança. Els canvis d’any, com els aniversaris, són petits moments que ens recorden que el temps passa i que les coses que s’havien de fer no poden quedar pendents indefinidament.

En analitzar la política catalana, però, costa trobar raons per a esperar escenaris de millora. D’una banda, el nou govern ha donat clares mostres, tot i les excepcions, que els interessos de partit han primat per sobre dels de l’eficiència en l’acció de govern. Una petita anàlisi del repartiment de competències i de qui han posat al capdavant dels diversos nivells de responsabilitat política ja ho explica prou.

D’una altra, la incidència de la política catalana sobre l’espanyola, en un moment de desplegament estatutari i de negociació de finançament, és perfectament descriptible. Ara podem recordar la crítica hipòcrita al tàndem del govern Pujol amb el grup parlamentari de CiU al Congrés, davant una estructura de l’Estat que impedeix que el govern català tingui capacitat real d’incidència sobre el legislatiu. Quina és ara l’eina de negociació del govern?

Mentre tant, comencen a aparèixer els resultats del conformisme davant l’Estatut retallat. Aquella onada opinadora que desqualificava els qui ens hi vam oposar, ara calla quan s’evidencia que no tenim sistema de finançament propi. I no tan sols això: el reial decret dels ensenyaments mínims per a l’ESO, que envaeix competències del nou Estatut, s’ha aprovat amb el vot del ministre Clos. Potser ara els apòstols del federalisme autonòmic començaran a entendre què significa ser una “comunitat autònoma” més.

Davant de tot això, però, la pitjor actitud és el desànim. És cert que la feina a fer és molta. Però també ho és que hi podem ajudar si mantenim l’inconformisme raonat de pensar que aquest país es mereix una millor política. Bon any!

Publicat a l'Avui (31 de desembre)