03 de desembre, 2006

Obrir finestres al món

M’explica Dominic Keown, professor de la Universitat de Cambridge, que enguany 35 estudiants s’han inscrit a l’assignatura de llengua i cultura catalanes, seguint la línia ascendent dels darrers anys. Ni el professor ni els estudiants són del nostre país, però la combinació de la curiositat intel·lectual i la visió crítica del seu treball, igual que la de les universitats d’arreu on hi ha Catalan Studies, contribueix a difondre la nostra manera d’entendre el món i, al mateix temps, a transformar-la.

Plena d’il·lusió, la novaiorquesa Mary Ann Newman em dóna a conèixer les moltes iniciatives que està impulsant a la seva ciutat des de l’Institut Ramon Llull i també des del Catalan Center de la NYU: una exposició al Metropolitan Museum sobre el modernisme i les avantguardes catalanes, deu dies d’activitats culturals punteres que ompliran Manhattan al març, i fins i tot una possible exposició a la Zona 0 sobre el Born de Barcelona comparant els dos 11-S.

La presència catalana al món té, doncs, possibilitats molt més grans que el testimonialisme o el folklorisme. Poca gent coneix, per exemple, que a Democracy and Redistribution, premi al millor llibre en economia política de l’American Political Science Association, l’acadèmic de Princeton Carles Boix hi recull les importants implicacions econòmiques que va tenir l’abolició de les institucions nacionals catalanes el 1714, més enllà de la qüestió simbòlica que tant ens obsessiona.

El Govern té la gran oportunitat d’ajudar a obrir finestres al món, mitjançant la nostra cultura i la nostra recerca, en complicitat amb la molta gent que ja hi està treballant. Una presència internacional que ha de servir no tan sols per a compartir el que som, el que tenim i el que fem, sinó també per a conèixer què es fa, aprendre dels altres i poder tenir visions crítiques intel·ligents de nosaltres mateixos que ens ajudin a millorar.

Publicat a l'Avui (3 de desembre)