24 de desembre, 2006

Reptes que van més enllà

Un dels plaers de ser soci d’Òmnium és rebre la seva revista. D’una manera moderna i desacomplexada, tracta qüestions clau a l’entorn dels tres eixos que li donen sentit: país, cultura i llengua. Per exemple, explicant el programa Quedem?, una magnífica iniciativa de l’entitat destinada a fomentar la relació entre persones nouvingudes a Catalunya i les que ja hi porten anys vivint, practicant el català tot coneixent el territori.

El reportatge sobre la rumba, reivindicant l’argentí-català Gato Pérez, també mostra aquesta nova etapa d’Òmnium amb un enfocament ampli de la identitat catalana, agradable, inclusiu, tan necessari. Com ho va ser, de fet, l’actuació de Sisa cantant “Qualsevol nit pot sortir el sol” a la recent celebració de la Nit de Santa Llúcia, a Girona.

Quan sentia el públic acompanyar la cançó, pensava que quan es va composar fa trenta anys el que representava Sisa i el que representava Òmnium estaven enormement allunyats. Moltes coses han canviat al país, des d’aleshores; i és encoratjador saber que el treball tenaç dels qui aquests darrers temps han composat la Junta d’Òmnium està obtenint uns bons fruits.

Hi havia un ambient enrarit i tens, a Girona, i una nombrosa representació del Govern. Ningú no semblava estar còmode del tot. Hi assistia José Montilla, i part del públic no sabia com reaccionar quan va prendre la paraula com a president. El seu discurs va ser encertat, però la imatge final, de tota la mesa presidencial sobre l’escenari cantant els Segadors, va retornar la sensació estranya.

Temps d’incerteses. Però si alguna cosa ens va quedar clara als qui hi vam assistir és que tenim sort de poder comptar amb institucions independents com Òmnium que, en moments de desorientació política de molta gent, sàpiguen mantenir la dignitat i fermesa, superant les tàctiques de partit i recordant que el país té reptes que van molt més enllà.

Publicat a l'Avui (24 de desembre)