29 de gener, 2007

Autogovern i universitat

L’exercici de l’autogovern comporta atrevir-se a decidir, tot i que en molts casos resulti còmode que el govern espanyol decideixi per nosaltres per no assumir els costos. Un atreviment va ser l’aprovació el 2003 de la Llei d’Universitats, que va obrir les portes a exercir l’autogovern en política universitària regulant una via fonamental en la qualitat del sistema: la selecció i l’accés del professorat.

Fem memoria. Fins aleshores, les universitats públiques només podien tenir professorat permanent funcionari, regulat en exclusiva pel govern espanyol. Els sous són iguals a tot l’Estat, independentment de la producció i de l’excel·lència del professor, desincentivant així la millora. A més, el sistema de selecció depèn del propi cos estatal de professors funcionaris, i no de la universitat, pel que aquestes no poden tenir una política pròpia de contractació de professorat.

La Llei 1/2003 aprovada pel Parlament va aprofitar un canvi de marc legal per a desenvolupar dues figures noves de professorat contractat permanent: el professor agregat i el catedràtic contractat, regulats en exclusiva per la Generalitat. Només depèn d’aquesta, a través de l’establiment sous, i de les universitats, a través de les contractacions, fer que la via contractual sigui millor que la funcionarial.

Els qui avui són professors funcionaris no haurien de sentir-se amenaçats per la irrupció amb força de la via contractual. És l’oportunitat d’or perquè les nostres universitats puguin fer una veritable política pròpia de contractació. I més, ara que s’ha anunciat que en breu hi haurà una important onada de jubilacions de professorat funcionari. Seria desitjable doncs que Govern i universitats pactessin una moratòria de places de funcionaris i que omplissin aquests buits amb professorat contractat permanent, en un exercici tant d’autogovern com d’autonomia universitària.

Publicat a l'Avui (30 de gener)

2 comentaris:

Josep ha dit...

Això està molt bé, pero una de les pors dels professors contractats és haber de patir cada curs l'angoixa de no saber si el tornaran a contractar i , en cas negatiu, en funció de que?
Em consta!!

Josep

Eduard Vallory i Subirà ha dit...

Això passa amb contractes previs a la llei, com la categoria d'ajudant o d'associat, que no són indefinits. Els contractes de professor agregat i de catedràtic contractat, establerts a la llei 1/2003, són contractes indefinits.