04 de febrer, 2007

El cost de la inconsistència

Les opinions expressades aquesta setmana per l’exconseller Carretero han generat nerviosisme dins el seu partit. Possiblement, per l’empatia que genera amb tantíssimes persones que l’any 2003 esperaven que la pujada d’ERC dugués a un punt d’inflexió en el desenvolupament institucional de Catalunya, fent un salt en els àmbits competencials, infraestructurals i de finançament.

Carretero recorda que la bona gestió no és un objectiu polític: tot governant ha de gestionar bé. I en canvi, dubta que el seguidisme de les prioritats dels socialistes contribueixi a gaire més que a satel·litzar Esquerra. Jo vaig pensar el mateix en llegir al Diario de Sesiones la justificació ja citada del vot afirmatiu d’ERC a la llei de Dependència: “Éste es el camino para superar cualquier tipo de susceptibilidad e ir consolidando una correlación de fuerzas de izquierdas que se vaya visualizando y materializando en todas las leyes. Vamos a empezar por las sociales y, poco a poco, llegar al federalismo”.

Tot plegat forma part de la inconsistència tàctica que estan tenint els partits catalans. Per exemple, mentre dirigents d’ERC buscaven evitar el tan necessari ‘no’ a l’Estatut, avui CiU celebra en veu baixa que aquell mal Estatut que van pactar rebés un gruix de vots negatius. Però tots paguem el resultat d’aquesta deriva: competències laminades (Dependència, Educació, Universitats), dèficit infraestructural (aeroport, trens, peatges), i mal finançament.

Joan Carretero, militant d’ERC, diu el que molta gent pensa. Gent que va anar a votar i gent que es va quedar a casa. Els partits creuen que la crítica interna els perjudica electoralment, però no tenen en compte el cost agregat de la inconsistència. Com diu un important empresari d’aviació, si creus que invertir en seguretat costa massa, pensa en el cost que un avió s’estavelli.

Publicat a l'Avui (4 de febrer)

3 comentaris:

David ha dit...

Això és el colmo!
Una organització, en aquest cas Esquerra, no pot decidir lliurement la seva línia estratègica, el que vol i el que no vol fer??

Tothom és lliure de fer les associacions, plataformes, partits, fundacions, sindicats, agrupacions electorals, coalicions, federacions i xiringuitos varis que cregui convenient. Però ha de respectar que els que participem d'alguna organització decidim lliurement la nostra línia (i sovint, es clar, també ens equivocarem!).

Per sort, els objectius i la política d'Esquerra no la decideixen colunistes, forumistes, opinadors i altres individus de bona pluma. La decideix els congressos de tota la militància (i el congrés de Lleida va aprovar la línia d'acords entre partits de centre-esquerra i d'esquerra i la línia estratègica actual) i els consells nacionals, on no només quasi ningú representa aquesta suposada línia "dissident" sino ni tant sols hi ha certes opinions crítiques que serien normals en qualsevol estratègica política complexa com aquesta.

Aquesta gairebé unanimitat xoca amb la teva opinió, Eduard. Però jo t'animaria (a tu i a la resta d'opinadors que us entesteu a obrir una escletxa on no n'hi ha) a que o bé t'incorporis a Esquerra i participis democràticament de les decisions que com a partir debat i acorda o bé que t'organitzis amb algú més per omplir aquest buit polìtic que dedueixo de les teves crítiques.

No és que negui que puguis per anàlisis i crítica externa (faltaria més!). És perfectament legítim. Però em comença a cansar veure algunes crítiques externes que quan vaig a reunions i trobades de partit no trobo enlloc i veig com tothom està a la mar de content amb la línia estratègica de representar l'esquerra nacional. Analitzo aquesta disfuncio i em falla alguna cosa.

Per això t'animava que fessis alguna de les dues coses anteriors, però que si no és així, almenys ens deixis una mica més tranquils a l'esquerra independentista que representa Esquerra i fem el nostre camí d'acord amb la nostra manera de veure les coses...

Gràcies!!

Eduard Vallory i Subirà ha dit...

Una organització pot fer el que vulgui, és evident. Però una organització que necessita dels vots dels ciutadans per a existir electoralment seria bo que veiés que no tan sols les opinions dels seus militants són rellevants.

David ha dit...

...i que per tant l'opinió de la "votància", és a dir de la base social del partit és important. Ves per on, hi estic en part d'acord!
Vol dir això que tu sents que formes part de la base social que té Esquerra com a referent?