04 de març, 2007

El Prat, més enllà dels partits

El desvergonyiment amb què s’han pres les decisions respecte l’aeroport del Prat, que ha deixat en evidència el centralisme obsessiu i ineficient de l’Estat i també el seu ofec al nostre creixement econòmic, ha fet reaccionar empresaris i acadèmics que el pròxim 22 de març organitzaran un acte a l’IESE.

El president Pujol, que tradicionalment havia dit que la política és cosa dels polítics i que la societat havia de venir darrera, ha reconegut que aquest cop és una bona notícia que el món econòmic i intel·lectual pregui el lideratge que, afegeixo jo, els partits han estat notòriament incapaços d’exercir.

Més enllà de la pomposa visita del president del Govern d’Espanya al Prat, ens hem quedat amb paraules solemnes però buides de contingut. Ja s’han explicat les ambigüitats de la seva intervenció, possiblement fruit de constatar que quan ha promès alguna cosa ha acabat incomplint. La solució: no dir res. Així, ha parlat de fer del Prat un “important centre de connexions internacionals”, sense concretar el com. Nosaltres, en canvi, sabem el “com no”: amb una nova terminal en mans de l’escandalosa Iberia, impedint els vols intercontinentals, o mantenint la majoria de la gestió en mans d’Aena.

No deixa de ser interessant, però, que la reacció hagi vingut del món empresarial, periodístic i acadèmic. Una reacció encara prudent, però decidida. La reducció de la sana confrontació política a la simple pugna electoral ha deixat el país orfe de lideratge, i els partits ja ni tenen capacitat de fer-li pujar els colors a un Zapatero amb qui, alhora, tots volen governar. Benvingut, doncs, el protagonisme del món econòmic davant l’escàndol de les infraestructures. Tan de bo ensenyi alguna cosa als qui demanaven el dret a decidir i van acabar defensant un estatut insuficient.

Publicat a l'Avui (4 de març)