01 d’abril, 2007

Ambició, decisió, audàcia

Nova York és una capital mundial des de la qual es pot veure tant la nostra irrellevància com tota la força del nostre potencial. Lluny dels efectes dels calçots, la magnífica exposició “Barcelona and Modernity”, al Metropolitan Museum, desgrana els somnis catalans a través de les arts plàstiques, l’escultura, l’arquitectura i l’urbanisme, de la Renaixença al 1939.

L’excepcional mostra comença explicant que, el 1900, “els catalans somniaven en transformar Barcelona en un centre a escala mundial, rivalitzant amb París i Londres, una ambició que tan sols s’assoliria a través d’un compromís permanent amb la modernització i el progrés”. Llegir això a Manhattan, la setmana que la frivolització sobre els nostres drets nacionals ha arribat al seu punt més alt, produïa una barreja de vergonya i de coratge. Vergonya d’una política que queda ben lluny d’aquella ambició. I coratge de veure que va ser la societat la que va liderar el país, i que avui, en diverses i discretes iniciatives, segueix bategant aquella mateixa ambició.

Al prestigiós Baryshnikov Center, la veu ferma de Patti Smith aclaparava un auditori a vessar en llegir el Manifest Groc de 1924: “Denunciem la manca absoluta de decisió i d’audàcia”. Com commovien aquelles paraules sentides avui! Perquè és ben clar que hem entrat en una fase en què cap horitzó polític no genera ni la més mínima il·lusió. Qui sap on durà, tot plegat, a banda d’engruixir l’abstenció i el cinisme. Però no ens podem permetre que aquesta manca d’ambició, de decisió, d’audàcia, ens distregui del somni que ha estat el nostre motor nacional: fer una aportació de qualitat al món. El dia que deixem perdre aquest somni, que tant manca a la política catalana, haurem esdevingut definitivament una simple regió.

Publicat a l'Avui (1 d'abril)