08 d’abril, 2008

Del diàleg als monòlegs a la universitat

Aquest mes de març els rectors de les dues universitats més grans de Catalunya han patit conflictes aparatosos amb grups reduïts d’estudiants i altres persones, que han requerit de la intervenció dels mossos d’esquadra. A principis de mes va ser l’ocupació forçada de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. I més recentment ha estat l’intent de boicotejar la Conferència de l’Associació d’Universitats Europees que acollia la UB.

En ambdós casos, els actes han tingut com a conseqüència la paral·lització de l’activitat docent, a més de la intervenció policial a demanda legítima dels equips de rectorat davant el desgovern generat. Si bé es tracta de dos casos extrems, no són pas casos aïllats. Avui, els equips de govern de les universitats es troben dia sí dia també amb actes de boicot organitzats per grups reduïts de persones, que a més en molts casos no són ni estudiants. Si ve un dirigent empresarial es condemnarà la privatització de la universitat. Si ve un càrrec públic es protestarà pel que correspongui en cada cas. Només els propis grups tenen dret a decidir qui pot parlar sense molèsties i qui no.

No es pot obviar que alguns partits polítics no són aliens a aquesta situació lamentable. Hi ha organitzacions polítiques juvenils que directament intervenen com a braç executor dels actes de boicot que després el seu partit rendibilitza. Jo he vist com responsables d’una d’aquestes organitzacions trucaven ostentosament a la seu central per a informar de com havien boicotejat un acte a la universitat en què participava el ministre de Justícia... del govern que el seu partit havia investit! Alhora, aquests mateixos grupuscles són els que s’asseguren que quan els seus dirigents polítics afins van a la universitat ningú no els molesti, acusant de feixistes als qui ho facin.

L’abús que aquests grups reduïts han fet del dret de protesta a la universitat ha arribat a uns extrems intolerables. La gran majoria d’organitzacions universitàries defensen que la universitat sigui “un espai obert i plural, on tothom sigui lliure per expressar la seva opinió i gaudir, al mateix temps, del respecte dels demés”. Això és, en realitat, el fonament de l’acadèmia. Si a la universitat no es poden escoltar totes les posicions ni donar-se el debat d’idees entre postures confrontades, on es podrà fer?

Cal desemmascarar el creixent ús abusiu que aquests grups minoritaris estan fent del dret a la protesta exercint impunement un veto arbitrari. Reivindiquen el dret a la llibertat d’expressió tot negant el mateix dret als òrgans de govern de la universitat, a les facultats o als departaments quan aquests conviden a parlar a persones externes, transformant la universitat en un territori de monòlegs ideològics –que només parli qui ells vulguin– enlloc de l’espai de diàleg que hauria de ser. Davant d’aquesta tendència inacceptable, no tan sols hem d’estar al costat dels rectors que planten cara al desgovern, sinó que hem de denunciar els polítics irresponsables connivents amb aquests fets.


Publicat a Expansión (3 d'abril)

1 comentari:

closca ha dit...

No només parlen sense molèsties els que 'ells' volen sino que els has d'escoltar per força... com l'assamblea a la facultat de geografia i història que va tenir lloc a la porta d'entrada a l'edifici. No ens van deixar entrar per anar a classe. O els escoltaves o marxaves a casa. Bé... una assamblea democràtica d'allò més democràtica. Espantós si aquest és el futur del nostre país.