25 de setembre, 2012

Referèndum: legitimitat democràtica


Catalunya només disposarà d’Estat propi si el procés que hi du està democràticament legitimat, tant des de l’òptica dels propis ciutadans com de la comunitat internacional. Malgrat això, l’èxit de la manifestació de l’11 de setembre i la negativa dels grans partits espanyols a què pugui existir un referèndum, ha generat corrents que defensen que el Parlament proclami unilateralment la independència. La tesi és que les institucions espanyoles, esgrimint la Constitució, mai no acceptaran el debat sobre una Catalunya fora d’Espanya, pel que és millor no perdre el temps.

Crec que aquesta postura és un error, i que minaria la legitimitat del procés. El més important del moment en què ens trobem és que ha mostrat que hi ha una part molt nombrosa de ciutadans de Catalunya que volen un Estat propi. Això ho han vist catalans amb parers diferents, espanyols no fonamentalistes, i premsa i decisors internacionals que han analitzat què ha dut tanta gent a posicionar-se. En democràcies occidentals, només hi ha dos casos on s’han donat situacions similars: Quebec i Escòcia. I en els dos, el referèndum ha donat al procés una legitimitat democràtica acceptada per les parts.

Si enlloc del referèndum s’optés per la proclamació unilateral d’independència, encara que la possibilitat estigués inclosa als programes electorals, la legitimitat s’erosionaria. Per dos motius. Un, perquè les formacions polítiques tenen els seus models de societat diferenciats, i no quedaria clar com això ha influït en els vots. I dos, perquè un procés com aquest requereix que la gran majoria de ciutadans puguin escoltar netament els arguments a favor i en contra d’un Estat propi, debatre’ls, i elegir amb llibertat. I això només es pot donar en un referèndum.

Centrar-se en l’objectiu del referèndum sobre l’Estat propi té molts avantatges. Primerament, legitima. Tant cara als ciutadans de Catalunya, com als espanyols i als observadors internacionals, demanar un procés democràtic de decisió mostra que no hi ha voluntat d’imposició: es vol tenir en compte el parer de tots els ciutadans. Segon, no es demana als partits que interpretin el que pensen els ciutadans, sinó que els possibilitin decidir. Això és especialment important per als partits que tenen dubtes sobre què pensen una gran part dels seus votants, però que accepten que la decisió ha de raure en els ciutadans de Catalunya.

Tercer, és un objectiu de consens per a la gran majoria del Parlament. Si és cert que els partits creuen en la discussió democràtica, CiU, PSC, ERC i ICV poden arribar a l’acord d’incloure cadascun en el seu programa electoral que impulsaran l’organització d’un referèndum sobre l’Estat propi amb una pregunta clara que permeti respondre “sí” o “no”, en un procés deliberatiu on totes les opcions s’hagin pogut debatre obertament. I deixar clar que tots ens comprometem a acceptar el resultat del procés democràtic, sigui quin sigui, i a treballar pel futur del país.

Però a més, per a aquells que pensem que Catalunya necessita un Estat propi per a garantir el seu futur, l’objectiu del referèndum demostra la nostra confiança en aquest projecte. Avui, a Catalunya hi ha gent que vol un Estat propi –federat o no– i gent que vol l’Estat espanyol, i ambdues opcions han d’acceptar la legitimitat de l’altra. Ara bé, si creiem en la força de les nostres raons, hem de poder convèncer dels avantatges del nou projecte a les persones que dubten o que veuen desavantatges en obtenir un Estat propi.

El dia després del referèndum, tots seguirem visquent aquí i ens caldrà de la implicació de tothom per a millorar el país. Hem d’explicar amb respecte el model de societat oberta que volem bastir, i perquè pensem que és millor que el projecte esgotat en què vivim ara. No voler la independència no comporta no ser bon català, i cap ciutadà no ha de sentir en el debat que s’ofèn la seva terra d’origen, o la de la seva família. Espanya serà per sempre el país amb qui haurem de conviure, sigui dins el mateix Estat, sigui com a estats europeus veïns.

Per tot això, la legitimitat democràtica del procés ha de ser indubtable. Òbviament, és molt probable una negativa del Govern espanyol i del PSOE a l’existència del referèndum. Però aleshores, el xoc entre els partits catalans i les institucions espanyoles, cara a la ciutadania i cara al món, no serà per la independència, sinó pel dret democràtic dels ciutadans de Catalunya a decidir. Les formacions polítiques catalanes, doncs, haurien d’acordar una proposta de mínims compartida per incorporar als seus programes electorals: l’organització del referèndum, i un encàrrec al Parlament per procedir en cas que les institucions espanyoles neguessin aquest dret democràtic.


Publicat a l'Ara, 25 de setembre de 2012