20 de juliol, 2015

Repensar l'educació

Recorda com s’organitzava quan no tenia smartphones, e-mail, facebook, twitter, youtube, skype o whatsapp? Tots sabem com ens ha transformat la manera de treballar, relacionar-nos, informar-nos o aprendre. Es pot imaginar quins canvis s’hauran donat quan els nens i nenes que ara tenen  tres anys siguin joves de  vint?

A finals del segle XIX, la funció de l’escola era transmetre als infants el coneixement enciclopèdic acumulat. Així, l’escola transmissora consistia en administrar progressivament dosis precuinades (lliçons, capítols de llibre) similars per a tots. Si l’infant suspenia perquè deixava de prendre-les o l’avorria la transmissió, ningú no es preguntava sobre la idoneïtat del model. L’escola pública es concebia com una delegació administrativa de l’Estat, sense autonomia ni projecte educatiu propi i amb mestres que ensenyaven el mateix i, per tant, eren intercanviables.

El moviment d’escola nova a inicis de segle XX va posar en dubte el sistema de transmissió, partint de la base que els infants tenen potencialitats diferents i aprenen de maneres diferents. Per tant,  la funció de l’escola era desenvolupar  les habilitats, generant competències per a la vida, on els coneixements són instrumentals, i no un fi en si mateixos. Els mestres havien de facilitar el procés d’aprenentatge de cadascun dels infants a través d’experiències vitals amb intencionalitat educativa, com és el treball globalitzat. I per tant, les escoles havien de tenir projecte educatiu propi, autonomia, direcció clara i seleccionar el professorat. A casa nostra, iniciatives públiques com l’Escola del Bosc de Rosa Sensat, l’Escola del Mar de Pere Vergés, o l’Institut-Escola de Josep Estalella, responien a aquest model.

Al segle XXI dos grans canvis han posat en evidència la caducitat del model d’ensenyament transmissor. Per primera vegada tenim evidències científiques sobre com les persones aprenem, que mostren que la transmissió no genera aprenentatge de qualitat. I dos,  internet ha transformat la manera com  les persones accedim a la informació i al coneixement, com interactuem els individus, les empreses i la societat en conjunt.  Per això,   l’educació ha de desenvolupar competències per a un entorn canviant, que requereix adaptabilitat i rapidesa en l’aprenentatge, gestió de la informació, pensament crític, capacitat de comunicació i  resolució de problemes, creativitat i iniciativa.

Aquest és un dels principals missatges del recent document de la UNESCO Repensar l’educació, que “urgeix replantejar el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge”, i demana fer-ho "des d'una visió holística que superi les dicotomies tradicionals entre aspectes cognitius, emocionals i ètics". També alerta de la tendència de posar tot l'èmfasi "en els resultats dels processos educatius, deixant de banda el procés d'aprenentatge", en referència a tants països en què es parla de competències però se segueixen valorant només coneixements disciplinaris tradicionals.

El sistema educatiu de Finlàndia acaba d’optar pel treball competencial per projectes, i el Govern francès ha anunciat el mateix. Als Estats Units, el MIT ha presentat una iniciativa per a formar competencialment els futurs mestres i transformar l’educació. A casa nostra, bevent de l’escola nova estroncada pel franquisme, ja hi ha força escoles per l’aprenentatge que prenen aquest mateix camí, repensant l’educació per dotar els infants que construiran el nostre futur d’eines  útils per adaptar-se i liderar un món en transformació.

Eduard Vallory

President del Centre UNESCO de Catalunya

Publicat a La Vanguardia, 20 de juliol de 2015